Història del Barri de Sant Antoni: una zona de pas, d’acollida i de comerç.
El nom del barri té l’origen en el convent de Sant Antoni, aixecat al segle XV a tocar de la muralla medieval de Barcelona.
El convent portava aquest nom perquè el regentaven monjos antonians, un orde especialitzat en el tractament, a través de la bona alimentació, d’una malaltia infecciosa de l’època, molt greu llavors, que era coneguda com el Foc de Sant Antoni, en realitat una intoxicació alimentària causada per la ingesta d’aliments contaminats per micotoxines que la medicina més moderna ha identificat amb la denominació d’ergotisme.
Al convent de Sant Antoni, els seus monjos retenien i tractaven els afectats pel mal que arribaven a Barcelona pel sud, per evitar que la malaltia entrés a la ciutat sense control.
Per això, la porta que la muralla tenia en aquest punt, la que connectava amb el camí cap a Hostafrancs, i més enllà cap a Fraga, Saragossa o Madrid, es va anomenar Portal de Sant Antoni.
L’espai ara ocupat pel barri ara era, llavors , una zona de pas, amb camps despoblats i el gran camí ral, força transitat, que menava a l’indret anomenat de la Creu Coberta, on hi havia la creu de terme de la ciutat, abans d’entrar al poble de Sants.
Malgrat aquesta característica, la zona, abans d’esdevenir barri, sempre va ser un lloc molt vinculat a l’activitat comercial, doncs si, quan pensem en el barri, ens ve al cap el seu mercat, hem de ser conscients que l’origen del Mercat de Sant Antoni es remunta a mitjan segle XIII en el mercat dels Encants, que era molt marginal i fora de les muralles.
En començar-se a gestar el que després seria conegut com el pla Cerdà, fruit de la voluntat d’ampliar, és a dir “d’eixamplar”, la superfície de la ciutat de Barcelona, es va planificar la urbanització de la zona.
L’espai tradicional i històric del mercat es va traslladar, cap al 1850, al carrer del Consolat. Quan en el període 1872-1882, l’arquitecte Rovira i Trias va fer el gran mercat de ferro, gairebé no hi havia cap casa al seu voltant i servia com a mercat del barri obrer del Raval.
De mica en mica, aquell mercat i les parades que l’envoltaven es van anar consolidant com una gran fira, i van donar personalitat i vida al barri que es va desenvolupar al seu entorn.
Aquesta tradició comercial popular s’ha reforçat al llarg dels anys i, en l’actualitat, fa que el Barri de Sant Antoni sigui una de les zones de Barcelona més caracteritzades per un teixit comercial molt arrelat i el més representatiu d’allò que tots coneixem per estructura de “Botigues de Barri”, una personalitat que al barri ningú vol que es perdi i que, entre tots, cal que potenciem més que mai.
Fem nostre el barri !
Agustí Nacente
Periodista i veí del Barri